Moltes persones coneixen el cànnabis, però poques coneixen el responsable dels efectes associats a aquesta droga: el THC o Tetrahidrocannabinol.
A mesura que el seu ús, tant terapèutic com recreatiu, s’ha popularitzat, també s’ha multiplicat l’interès per les seves propietats i els riscos que comporta.
Continua llegint per entendre millor els usos, implicacions i perills del THC.
Què és el THC? Quin tipus de substància és?
El THC, o delta-9-tetrahidrocannabinol, és el principal compost psicoactiu del cànnabis, i la substància responsable dels efectes que alteren la ment quan es consumeix marihuana.
El THC interactua amb el sistema endocannabinoide del cos, que regula funcions com l’apetit, l’estat d’ànim, la memòria i el dolor.
En unir-se als receptors d’aquest sistema, aquest compost altera aquestes funcions i provoca sensacions associades al consum de cànnabis, com l’eufòria, la relaxació o, fins i tot, la distorsió de la realitat.
Consumir cànnabis amb nivells alts de THC provoca una sensació “de pujada”, que és precisament el que busquen molts consumidors recreatius.
No obstant això, també produeix reaccions menys desitjades com l’ansietat, la paranoia i problemes de memòria, sobretot quan es consumeix en grans quantitats i de forma recurrent.
Quina és la diferència entre cànnabis THC i CBD?
Des d’un punt de vista químic, el THC és un dels més de 100 compostos que es troben a la planta del cànnabis.
Tot i que el THC és el més conegut per la seva empremta psicoactiva, hi ha un altre cannabinoide, com el CBD, que també s’ha fet popular.
El fet és que, tot i que tots dos provenen de la mateixa planta, el seu impacte sobre el cos i el cervell és molt diferent.
Què és el CBD (cannabidiol)?
El CBD no és psicoactiu. És a dir, no altera la ment ni provoca una “col·locada”.
De fet, molts estudis apunten que el CBD té propietats terapèutiques, com la reducció de l’ansietat, l’alleujament del dolor i la millora del son, sense els efectes negatius associats al THC.
Per aquesta raó, el cannabidiol s’utilitza amb freqüència en productes mèdics i de benestar, i el seu consum està cada vegada més acceptat, fins i tot en llocs on el THC és il·legal.
Diferències clau entre THC i CBD
Un cop vistes les definicions de totes dues substàncies, es poden intuir les seves diferències principals:
Efectes psicoactius
El THC és psicoactiu i altera la percepció i l’estat mental, mentre que el CBD no.
Usos recreatius i mèdics
El THC és conegut pel seu ús amb finalitats recreatives, tot i que també té aplicacions terapèutiques. Per la seva banda, el CBD s’empra de manera habitual en tractaments mèdics i productes de benestar.
Legalitat
Hi ha països on el THC està restringit o prohibit, mentre que el CBD, pel fet de no ser psicoactiu, té una àrea més àmplia d’actuació.
Què significa THC en drogues?
El THC és el que converteix el cànnabis en una droga psicoactiva, és a dir, una substància que afecta directament el cervell, alterant el seu funcionament temporalment.
La seva presència en productes com la marihuana, haixix o olis de cànnabis és la que genera aquests efectes que moltes persones associen amb el consum recreatiu o terapèutic.
Cada vegada és més habitual el consum de resines amb un alt contingut de THC extretes de la marihuana, una pràctica coneguda com a “dabbing”, que implica l’ús d’una petita quantitat o “dab”.
Aquests concentrats introdueixen THC en tal quantitat al cos que, en molts casos, requereixen l’hospitalització urgent del consumidor.
Tanmateix, és important destacar que el delta-9-tetrahidrocannabinol no només és una substància utilitzada amb finalitats lúdiques; també s’utilitza en certs contextos mèdics, com en el tractament del dolor crònic o els trastorns del son.
No obstant això, el seu estatus com a droga i el seu potencial addictiu fan que el consum sense control o supervisió impliqui riscos considerables per a la salut, com veurem a continuació.
Quins efectes té el THC?
El delta-9-tetrahidrocannabinol provoca una varietat de reaccions tan física com mentalment.
Aquests efectes variaran segons la dosi, la freqüència de consum i les característiques de cada persona.
Propietats terapèutiques del THC
- Alleujament del dolor: s’utilitza per tractar el dolor crònic, especialment en malalties com el càncer o l’esclerosi múltiple.
- Reducció de nàusees i vòmits: és efectiu per disminuir les nàusees i els vòmits, i s’empra, per exemple, en pacients sotmesos a quimioteràpia.
- Estimulació de l’apetit: millora la gana en persones que han perdut pes a causa de malalties com el VIH o el càncer.
- Afavoreix el son: aquest cannabinoide ajuda a agafar el son, cosa que el fa útil en el tractament de l’insomni.
Conseqüències i efectes adversos del THC a l’organisme
Tot i que algunes persones consumeixen THC de manera recreativa per relaxar-se o socialitzar, el seu impacte a curt i llarg termini té conseqüències serioses per a la salut física i mental.
Alteracions en el sistema nerviós
Els efectes sobre la memòria i la capacitat cognitiva són notables, sobretot en els consumidors habituals:
- Dificultats per concentrar-se i retenir informació
- Problemes de memòria a curt termini
- Reducció de la capacitat per prendre decisions i resoldre problemes
A més, el consum de porros durant l’adolescència, quan el cervell encara està en desenvolupament, té un impacte negatiu en les habilitats cognitives i el rendiment acadèmic a llarg termini.
Conseqüències psicològiques
L’addicció al cànnabis s’associa amb certs problemes psicològics a posteriori, com:
- Ansietat i atacs de pànic
- Paranoia
- Psicosi en persones amb predisposició
- Depressió i desmotivació
El consum de THC té efectes significatius en el caràcter i la personalitat d’una persona: la distorsió de la realitat, els canvis emocionals dràstics i la dificultat per ordenar els seus pensaments i comunicar-se, serà una font constant de conflicte en el seu entorn.
Augment del risc d’addicció
Amb el temps, el cos desenvolupa tolerància, i això significa que cada cop es necessiten majors quantitats de la substància per aconseguir els mateixos efectes.
Això comporta que el consum es torni cada cop més difícil de controlar, i conseqüentment, els símptomes d’abstinència com:
- Irritabilitat
- Ansietat
- Insomni
- Canvis d’humor
Problemes oculars
El cànnabis provoca enrogiment ocular a causa de la vasodilatació, redueix la producció de llàgrimes, provoca ptosi palpebral (parpella caiguda), disminueix la resposta pupil·lar a la llum i la pressió intraocular.
Efectes sobre el sistema cardiovascular
El THC també afecta el sistema cardiovascular, especialment quan es consumeix en dosis altes:
- Augment del ritme cardíac: el compost eleva la freqüència cardíaca i augmenta el risc d’atacs, especialment en persones amb problemes cardíacs.
- Tensió arterial: en alguns casos, provoca baixades de tensió, que poden causar marejos o desmais.
Dany en el sistema respiratori
Quan es fuman porros, el THC passa al cos a través dels pulmons, provocant efectes negatius en el sistema respiratori:
- Dany pulmonar: bronquitis crònica, tos persistent i més producció de flegma.
- Malalties respiratòries: augmenta el risc d’infeccions respiratòries i dany als teixits pulmonars.
Flashbacks pel cannabis
L’addicte pot tornar a experimentar les sensacions viscudes durant la seva època de consum, fins i tot després de setmanes o mesos d’abstinència.
Delirium
Tot i que és poc freqüent, està vinculat a dosis altes, especialment en persones grans que consumeixen cànnabis. Sol ser un episodi reversible i de curta durada, però pot reaparèixer amb noves exposicions a la substància, fins i tot en consumidors novells.
Alteracions del son
El THC indueix el son i pertorba el cicle son-vigília.
En les persones que en fan un consum prolongat, una interrupció sobtada pot causar un efecte rebot en la fase de son REM.
Trastorns en la conducta alimentària
El cànnabis augmenta l’apetit entre una i tres hores després del seu ús, incrementant la ingesta, especialment d’aliments dolços.
No obstant això, amb el consum regular, aquest efecte disminueix. L’activació del sistema cannabinoide afavoreix l’acumulació i síntesi de greix en el cos.
Problemes gastrointestinals
El THC disminueix la producció de saliva, causant sequedat bucal, redueix el peristaltisme intestinal i alenteix el buidament gàstric.
Efectes sobre el sistema endocrí i la conducta sexual
El THC redueix la secreció d’hormones sexuals, disminuint els nivells de testosterona, així com la quantitat i la mobilitat dels espermatozoides.
Si a més n’afegim potencials problemes de disfunció sexual, tot això causarà noves tensions en les relacions afectives.
D’altra banda, en les dones, altera el cicle menstrual, augmenta els nivells de prolactina, que pot causar galactorrea, i redueix els nivells d’andrògens.
Riscos durant l’embaràs i la lactància
El consum de cànnabis durant l’embaràs augmenta el risc tant per a la mare com per al fetus i el nounat.
Perills en la conducció
Cada vegada hi ha més proves que demostren que el consum de cànnabis afecta negativament la capacitat de conduir.
Alguns estudis evidencien que la pèrdua de capacitat és més notòria una hora després de fumar o entre una i dues hores després d’ingerir-ne, i que empitjora a mesura que incrementa la dosi.
Quant de temps triga a desaparèixer el THC?
El THC es pot detectar en els cabells fins a 90 dies, en l’orina entre 3 dies i més d’un mes, segons la freqüència d’ús, fins a 48 hores en la saliva i fins a 36 hores en la sang.
Com tractar l’addicció al cànnabis?
Superar l’addicció al cànnabis és un procés que requereix compromís, suport i un tractament integral.
Encara que moltes persones pensen que el cànnabis no genera dependència, el seu consum prolongat i freqüent pot generar addicció tant física com psicològica, que s’ha de tractar per tal de superar-la:
1. Reconèixer el problema
El primer pas per tractar l’addicció al cànnabis és reconèixer que existeix un problema.
Moltes persones no s’adonen que han desenvolupat una dependència fins que intenten deixar-ho i experimenten símptomes d’abstinència.
2. Desintoxicació i gestió de la síndrome d’abstinència
Un cop es decideix deixar de consumir, és possible que la persona experimenti la síndrome d’abstinència, especialment si ha consumit la substància de forma regular durant molt de temps.
Aquests símptomes inclouen, entre altres:
- Ansietat i irritabilitat
- Problemes per dormir
- Desig intens de consumir, també conegut com a craving
- Canvis d’humor
Durant aquesta fase, és important comptar amb suport mèdic o psicològic per gestionar els símptomes i evitar una recaiguda.
En alguns casos, es prescriuen medicaments per reduir l’ansietat o l’insomni.
3. Teràpia psicològica
Hi ha diverses formes de teràpia que han demostrat ser efectives en el tractament d’aquesta dependència:
- Teràpia cognitiu-conductual (TCC): ajuda a identificar els patrons de pensament i comportament que condueixen al consum de la droga, i ensenya estratègies per gestionar-los de manera més saludable.
- Teràpia motivacional: se centra a augmentar la motivació del pacient per modificar el seu comportament i deixar de consumir.
- Teràpia grupal o individual: assistir a reunions grupals o individuals permet compartir experiències i rebre suport de persones que estan passant per situacions similars.
4. Canvis d’hàbits i estil de vida
Modificar certs hàbits i activitats és de gran ajuda per trencar el cicle de l’addicció al cànnabis.
- Activitat física regular: no només millora l’estat d’ànim, sinó que també ajuda a reduir el desig de consumir.
- Evitar les situacions de risc: evitar llocs, persones o situacions associades al consum de cànnabis ajuda a prevenir les recaigudes.
- Practicar tècniques de relaxació: exercicis com la meditació, el ioga o la respiració profunda redueixen l’ansietat i l’estrès que es pateix en deixar el cànnabis.
5. Suport social i familiar
Tenir una xarxa de suport sòlida és crucial durant el procés de recuperació.
Parlar amb amics i familiars sobre el desig de deixar el cànnabis i comptar amb el seu suport pot marcar la diferència.
Igualment, és recomanable que el seu entorn més proper també rebi ajuda, que els permeti gestionar la seva relació amb l’addicte i evitar situacions de codependència.
Conclusió
El THC és una substància complexa que, tot i tenir propietats terapèutiques en certs contextos mèdics, també genera efectes psicoactius i addictius que comporten greus conseqüències per a l’organisme.
Superar l’addicció al cànnabis, i per tant al THC, no és fàcil, però sí possible.
Si tu o algú proper està lluitant amb aquesta addicció, busca ajuda professional com més aviat millor.
Tens algun altre dubte sobre el THC?
No dubtis a contactar amb nosaltres si necessites orientació o suport especialitzat. Som aquí per ajudar-te.
