La síndrome d’abstinència és un dels reptes més grans als quals s’enfronten les persones que volen superar una addicció.
El procés de desintoxicació comporta símptomes tant físics com psicològics que poden resultar aclaparadors i descoratjadors.
Comprendre en què consisteix aquesta síndrome, les causes, els símptomes i com tractar-la, és essencial per als que busquen alliberar-se d’una dependència i recuperar el control de les seves vides.
En aquest article, us explicarem tot el que necessiteu saber sobre la síndrome d’abstinència per afrontar-la de la millor manera possible.
Què és la síndrome d’abstinència?
La síndrome d’abstinència és un conjunt de símptomes físics i psicològics que pateix una persona en deixar de consumir o reduir dràsticament el consum d’una substància de què ha abusat.
La síndrome es manifesta de manera diferent segons la droga involucrada i el nivell de dependència que la persona hagi desenvolupat.
En qualsevol cas, el també conegut com a “mono” és una fase pràcticament ineludible en els tractaments d’addicció a substàncies.
Per què es produeix la síndrome d’abstinència?
Amb el consum de drogues, la persona addicta no només s’habitua a la substància, sinó que, a més, genera tolerància. És a dir, cada vegada demana més quantitat per obtenir “la seva recompensa”.
És per això que la principal causa de la síndrome d’abstinència és la interrupció o reducció brusca del consum d’aquest compost a què el cos s’ha habituat.
Quan el cervell i el cos s’adapten a la presència d’una substància, la seva absència genera un desequilibri que provoca reaccions diferents, físiques i psicològiques.
Per tant, la persona malalta ha de ser conscient de què implica el procés de desintoxicació i preparar-se per lluitar-hi.
Tipus de síndromes d’abstinència
La síndrome d’abstinència es manifesta amb reaccions dispars depenent de diversos factors: el tipus de substància consumida, la durada del consum i les circumstàncies personals de l’addicte.
No hi ha un patró específic, ja que la presència i la intensitat dels símptomes varien segons múltiples factors individuals.
Entre els condicionants que incrementen el risc de patir aquesta síndrome hi ha: antecedents familiars d’addicció, pressió social, consum excessiu i malalties mentals.
A més, hi ha certes síndromes d’abstinència, com la de l’alcohol, l’heroïna o les benzodiazepines, que són particularment perilloses per a la persona addicta.
Segons el temps d’addicció
Aquí en distingim tres estats:
Síndrome d’abstinència aguda
Es caracteritza per l’aparició immediata de reaccions després de la interrupció del consum de la droga.
Aquestes poden ser tant físiques com psicològiques i solen ser intenses, especialment els primers dies.
Síndrome d’abstinència tardana
Es refereix als símptomes que persisteixen o reapareixen després d’haver superat la fase aguda d’abstinència.
Síndrome de abstinencia psicológico
Es manifesta quan una persona que ha deixat de consumir una substància s’enfronta a estímuls o situacions que li recorden la seva etapa com a consumidor.
Aquests estímuls poden desencadenar símptomes similars als de la síndrome d’abstinència aguda fins i tot després d’un llarg període d’abstinència.
L’exposició a certs llocs, persones, olors o esdeveniments pot activar aquests símptomes i el que es coneix com “desig”, un impuls irrefrenable per tornar a consumir; cosa que fa que la recuperació sigui un procés continu i desafiant.
Segons la substància consumida
Cada droga té un impacte diferent al cos i la ment, i els símptomes d’abstinència reflecteixen aquests efectes específics.
- Símptomes físics
Els símptomes físics de l’abstinència solen ser incòmodes i, de vegades, dolorosos. Inclouen agitació, suors fredes, tremolors, nàusees, vòmits, mal de cap, dolor muscular i fatiga. També es poden presentar problemes gastrointestinals com diarrea i restrenyiment.
Aquestes reaccions persisteixen durant diversos dies o fins i tot setmanes, depenent de la substància de què es tracti.
- Símptomes psicològics
Els símptomes psicològics de l’abstinència són igualment desagradables i inclouen ansietat, depressió, irritabilitat, confusió i dificultat per concentrar-se.
A més, poden sorgir pensaments obsessius cap a la substància addictiva. L’efecte psicològic sol durar més temps que el físic i és més complicat de fer servir.
Vegem ara en detall alguns símptomes específics de les substàncies addictives més habituals:
Alcohol
La síndrome d’abstinència de l’alcohol pot ser especialment perillosa i, en casos severs, provocar la mort.
Els símptomes més freqüents són:
- Tremolors (tremolor matutí)
- Taquicàrdia
- Nàusees i vòmits
- Sudoració excessiva
- Ansietat i agitació
- Insomni
- Convulsions
- Delirium tremens (DTs): caracteritzat per confusió severa, al·lucinacions, tremolors i, en casos greus, pot portar a la mort.
El tractament mèdic supervisat és crucial per als que intenten deixar l’alcohol a causa d’aquests riscos.
Opiacis
La síndrome d’abstinència d’opiacis (per exemple, heroïna, morfina o oxicodona) encara que poques vegades és mortal, és tot un desafiament difícil de gestionar sense ajuda professional.
Els símptomes inclouen:
- Ansietat i compulsió per la droga, seguides d’augment de la freqüència respiratòria, sudoració, badalls, llagrimeig, rinorrea, midriasi i rampes gàstriques.
- Més tard apareixen piloerecció, tremolors, espasmes musculars, taquicàrdia, hipertensió, febre, calfreds, anorèxia, nàusees, vòmits i diarrea.
El tractament pot incloure medicaments com la metadona o la buprenorfina per minorar la simptomatologia.
Benzodiazepines
La síndrome d’abstinència de les benzodiazepines pot ser perllongada i, en alguns casos, molt greu.
Els símptomes poden aparèixer dies després de la darrera dosi:
- Símptomes psíquics: ansietat, inquietud i agitació motora, manca d’energia, decaïment, disminució de les capacitats d’atenció, concentració i memòria, despersonalització i desrealització.
- Símptomes perceptius: augment de la sensibilitat a la llum (fotofòbia) i sons (fonofòbia), sabor metàl·lic, entumiment del cos, alteració en la percepció del moviment i de les sensacions tàctils corporals.
- Símptomes físics: alteracions del son, pèrdua de gana, nàusees, pèrdua de pes, cefalees, vertígens, rampes musculars, tremolors i sudoració.
- Síndromes d’abstinència greus: crisis epilèptiques, símptomes psicòtics, hipertèrmia, confusió mental i possible mort.
La reducció gradual de la dosi sota supervisió mèdica és essencial per minimitzar els riscos.
La manera correcta de treballar la desintoxicació és reemplaçar-les gradualment amb un altre medicament que no tingui potencial addictiu. Per això, la intervenció mèdica és inexorable.
Cocaïna
La síndrome d’abstinència de la cocaïna presenta símptomes com: cansament, estat d’ànim deprimit, apatia o disfòria (baixó de la cocaïna), irritabilitat, ansietat, alteració del son (insomni o hipersòmnia, malsons, etc.), alteració de la gana (hiperfàgia, hipofàgia, elevada apetència de dolços), apetència de cocaïna (craving).
En els casos més severs pot aparèixer paranoia o un quadre psicòtic.
El suport psicològic i les teràpies conductuals i, en determinats casos, l’ús de fàrmacs ansiolítics, són fonamentals per suportar la simptomatologia.
Cànnabis
La síndrome d’abstinència del cànnabis es presenta amb ansietat, depressió, inquietud, trastorns del son, pèrdua de gana i agressivitat com a indicadors distintius.
El tractament sol centrar-se en la teràpia de suport i la gestió de símptomes específics.
Quant dura la síndrome d’abstinència?
La síndrome d’abstinència varia en durada i severitat depenent de la substància consumida, el temps d’ús, la quantitat consumida, les característiques individuals i el context de la persona.
Els símptomes físics solen durar uns dies o poques setmanes. Tot i això, els psicològics es poden prolongar mesos.
És aquí on la persona malalta ha de posar en pràctica les estratègies apreses per bregar i superar moments crítics que portin a la recaiguda, com veurem més endavant.
En què es diferencien la síndrome d’abstinència i el craving?
La síndrome d’abstinència és una resposta física de l’addicte a la manca de substància i té una durada limitada. Sovint comença a les primeres 48 hores i sol superar-se en unes setmanes.
D’altra banda, el craving pot sorgir des de l’inici de la rehabilitació i persistir fins a dos anys després, activant-se en moments específics o davant de certs estímuls o estats emocionals.
Factors que influeixen en la durada de la síndrome d’abstinència
La durada de la síndrome d’abstinència està condicionada per diversos aspectes:
- Tipus de substància
- Temps d’abús
- Nivell de tolerància
- Mètode de consum
- Estat de salut general de l’individu
- Presència de trastorns mentals concomitants
Cadascun d’aquests elements influeix en el procés de recuperació de la persona addicta.
Estratègies per suportar la síndrome d’abstinència
Tot i que la síndrome d’abstinència no és agradable, es pot superar amb un tractament de desintoxicació adequat, cosa que és el primer pas cap a la recuperació de l’addicció.
És essencial que la persona addicta sigui conscient dels símptomes a què s’enfrontarà en deixar la substància i la importància de resistir durant el procés per superar l’addicció.
Depenent del cas, hi ha medicaments que ajuden a reduir els efectes secundaris de l’abstinència (com alleujament de l’ansietat, de nàusees o vòmits), o que reemplacen la substància. Aquests fàrmacs són crucials per suportar la síndrome d’abstinència i prevenir recaigudes.
La psicoteràpia és igualment important, ja que ajuda el pacient a identificar i controlar les situacions que el van portar al consum, ensenyant-li estratègies alternatives per gestionar el seu comportament sense recórrer a la droga.
A tot això cal sumar-hi la incorporació d’hàbits saludables, la pràctica d’esport i activitats com la meditació, que impacten de manera positiva en la recuperació.
És vital que la desintoxicació es faci sempre sota supervisió mèdica, ja que certes addiccions com l’alcohol o les benzodiazepines són potencialment perilloses i, en casos extrems, mortals.
Conclusió
La síndrome d’abstinència és un procés llarg i desafiador, però amb el suport adequat i les estratègies correctes és possible superar aquesta dependència física i psicològica.
La recuperació de l’addicció requereix un enfocament integral, que inclou el suport professional amb teràpies individuals i en grup (normalment amb la parella o la família), estratègies cognitiu-conductuals i, segons el cas, l’ús de fàrmacs.
Amb l’ajuda adequada, es pot superar la síndrome d’abstinència i avançar cap a una vida lliure d’addiccions.
Tens alguna altra pregunta sobre la síndrome d’abstinència?
Posa’t en contacte amb nosaltres sense compromís. Som aquí per ajudar-te.
