No és un analgèsic qualsevol. L’oxicodona és un medicament que s’utilitza per tractar dolors intensos o persistents. Una cosa que no tothom coneix és el seu alt potencial addictiu.
Continua llegint i descobreix què és l’oxicodona, quins són els seus riscos i com pots identificar i tractar l’addicció si es presenta a la teva vida o a la d’algú del teu entorn.
Què és l’oxicodona?
L’oxicodona és un medicament opioide utilitzat per a alleujar dolors moderats o intensos com a dolors crònics, càncer o recuperació postoperatòria. Es prescriu en casos on altres tractaments ja no són efectius.
L’oxicodona actua sobre els receptors opioides al cervell i a la medul·la espinal, la qual cosa redueix la percepció del dolor i pot induir sensacions d’eufòria, fet que contribueix al seu potencial addictiu.
A diferència d’altres analgèsics més habituals, l’oxicodona té un efecte molt potent. Tot i això, aquest mateix poder analgèsic comporta un alt risc de dependència, fins i tot quan es consumeix sota prescripció mèdica.
De què està feta l’oxicodona?
L’oxicodona s’elabora a partir de la síntesi de la tebaïna, un alcaloide opioide extret de les càpsules de la planta cascall.
Aquest compost comparteix propietats químiques similars a altres opioides coneguts, com la morfina i la codeïna.
Alguns analgèsics amb oxicodona inclouen altres compostos, com aspirina, naloxona o paracetamol, amb l’objectiu de reduir el risc de dependència i els efectes secundaris.
Com es consumeix i administra?
L’oxicodona es presenta normalment en forma de comprimits, encara que també està disponible com a solució oral i injectable (format menys freqüent).
No obstant això, en casos d’addicció, hi ha persones que trituren les tauletes per inhalar-les, dissoldre-les en aigua per a injectar-les o fins i tot escalfar-les sobre paper d’alumini per a inhalar els vapors.
Al mercat es comercialitza sota noms com OxyContin, Oxynorm, Percodan i Targin.
Per altra banda, també podem classificar aquest medicament segons el seu tipus d’alliberació:
- D’acció ràpida, que es pren cada 4 hores.
- D’alliberació prolongada, indicada cada 12 hores.
Per a què serveix l’oxicodona?
L’oxicodona és particularment útil en persones amb dolor crònic provocat per malalties com el càncer, artritis avançada o lesions greus, així com en casos de dolor intens després d’una cirurgia.
Aquest narcòtic opioide actua bloquejant els senyals de dolor que viatgen des dels nervis fins al cervell, redueix així el malestar físic i proporciona una sensació d’alleujament i benestar.
Per la seva eficàcia, es considera un recurs clau en cures pal·liatives i en situacions on controlar el dolor és prioritari.
Ara bé, s’ha d’utilitzar sempre sota estricta supervisió mèdica, ja que un mal ús pot provocar serioses complicacions.
Riscos associats amb l’oxicodona
L’ús indegut de l’oxicodona comporta riscos importants.
Un dels majors perills és el seu alt potencial per a provocar dependència física i psicològica en un període de temps sorprenentment curt.
Efectes secundaris comuns
Entre els efectes secundaris més freqüents es troben el mareig, la somnolència, el restrenyiment, les nàusees i els vòmits.
El seu impacte en el sistema nerviós central també pot causar confusió, problemes de concentració i fins i tot depressió respiratòria en casos de sobredosi.
Risc de tolerància i dependència
Els opioides estimulen l’alliberament i recaptació de dopamina, la serotonina i la norepinefrina, substàncies que modulen la percepció del dolor i generen sensació de plaer.
Encara que produeixen un alleujament intens, el seu efecte és breu. Quan desapareix, és comú que el pacient desitgi recuperar aquesta sensació d’eufòria i benestar. És aquí quan s’activen les alarmes d’addicció.
Amb el consum repetit d’opioides, el cos redueix la seva producció natural d’endorfines, la qual cosa fa que la mateixa dosi perdi efectivitat, i que cada vegada la persona necessiti més per obtenir el mateix efecte.
Aquest fenomen es coneix com a tolerància i és una de les principals raons per la que l’addicció als opioides és tan freqüent.
En casos de consum prolongat, la tolerància pot derivar en abstinència si no s’incrementa la quantitat.
La síndrome d’abstinència es manifesta amb dolor intens, pell de gallina, ansietat, badalls i episodis de diarrea.
La veritat és que moltes persones que comencen consumint oxicodona sota prescripció, acaben desenvolupant una addicció a aquesta substància sense adonar-se’n.
Sobredosi i conseqüències greus
El consum excessiu d’oxicodona pot provocar una sobredosi.
Els seus símptomes inclouen pell freda i humida, dificultat per a respirar, pupil·les extremadament petites, pèrdua de consciència, feblesa muscular i, en casos extrems, atur respiratori.
Per aquesta raó, és crucial seguir les indicacions del metge i no compartir mai aquest medicament amb altres persones.
Impacte emocional i social
A més dels efectes físics, l’abús d’oxicodona té un impacte directe en la vida emocional i social d’aquells que la consumeixen.
L’addicció sovint es tradueix en aïllament, problemes familiars i dificultats econòmiques, la qual cosa agreuja encara més la situació i complica la recuperació.
Addicció a l’oxicodona
L’addicció a l’oxicodona és un problema cada vegada més freqüent a causa de la seva capacitat per provocar dependència en poc temps.
Per què és tan addictiva?
L’oxicodona actua sobre els receptors opioides del cervell, bloquejant el dolor i alliberant dopamines, neurotransmissors associats al plaer i la recompensa.
Aquest efecte, a més de pal·liar el malestar físic, també genera una sensació de benestar que pot ser addictiva, especialment en persones que busquen alleujar l’estrès emocional o l’ansietat.
Símptomes d’addicció a l’oxicodona
Reconèixer aquests senyals és vital per a abordar l’addicció de manera primerenca i efectiva.
Si tu o algú que coneixes presenta aquests símptomes, és recomanable que busqueu ajuda professional per a rebre el tractament adequat com més aviat millor.
Augment de la tolerància
Al principi, una dosi petita d’oxicodona alleuja el teu dolor o et fa sentir bé.
No obstant això, amb el temps, aquesta mateixa quantitat ja no és suficient.
Necessites dosis més altes per a experimentar el mateix efecte, i aquesta espiral es converteix en un camí perillós cap a la dependència.
Pèrdua de control sobre el consum
Encara que ho intentis, descobreixes que no pots deixar de consumir.
El medicament sembla haver pres el control, i cada intent de parar el sents com una batalla perduda.
Alteracions emocionals
Un dia l’eufòria s’apodera de tu, i al següent, tot sembla estimbar-se.
Canvis d’humor constants, irritabilitat o fins i tot episodis de depressió comencen a formar part de la teva vida.
Les emocions semblen estar fora de control, i estan afectant les teves relacions.
Descuit de responsabilitats
Les obligacions diàries comencen a quedar en un segon pla.
És possible que t’absentis del treball, descuris a la teva família o deixis de costat compromisos socials.
L’oxicodona es converteix en la teva prioritat, mentre que tota la resta passa a ser secundari.
Símptomes d’abstinència
Quan intentes deixar de consumir, el cos protesta.
Apareixen tremolors, sudoració excessiva, insomni, nàusees o vòmits… Sembla impossible fugir d’aquest cicle sense passar per un intens patiment.
Comportaments inusuals
Comences a aïllar-te, actues amb sigil, perds l’interès en activitats que abans gaudies i els teus hàbits de somni o alimentació es desordenen.
L’oxicodona no només afecta el teu cos, també transforma la teva manera de viure.
Conseqüències de l’addicció
L’addicció impacta profundament tant la salut física com la qualitat de vida dels que la pateixen.
- A nivell físic, pot provocar danys en el fetge, problemes respiratoris greus i multiplica el risc de sofrir una sobredosi.
- A l’àmbit personal, les persones amb addicció solen enfrontar-se a dificultats econòmiques, aïllament social i tensions en les seves relacions, cosa que agreuja encara més la seva situació i el seu benestar emocional.
Tractament de l’addicció a l’oxicodona
Superar l’addicció a l’oxicodona és possible amb un tractament adequat, però requereix compromís i el suport de professionals.
Aquest procés inclou diverses etapes que busquen desintoxicar el cos, controlar els símptomes d’abstinència i ajudar la persona a recuperar el seu benestar físic i emocional.
1. Diagnòstic i avaluació
El primer pas és reconèixer l’addicció.
Un professional especialitzat avalua el nivell de dependència i les condicions de salut del pacient per a dissenyar un tractament personalitzat.
És important ser honest sobre el consum, ja que això facilita una intervenció més efectiva.
2. Desintoxicació supervisada
La desintoxicació és el procés mitjançant el qual el cos elimina l’oxicodona.
Aquest pas pot ser desafiador a causa dels símptomes d’abstinència, que inclouen ansietat, insomni, tremolors, dolor muscular i vòmits.
Per això, és essencial realitzar-ho sota supervisió mèdica per a garantir la seguretat del pacient.
3. Teràpies psicològiques
La teràpia és una part fonamental del tractament.
A través de sessions individuals o grupals, es treballen les causes subjacents de l’addicció, es desenvolupen estratègies per a prevenir recaigudes i es fomenta un canvi positiu en els patrons de pensament i comportament.
4. Tractament farmacològic
En alguns casos, s’utilitzen medicaments per alleujar els símptomes d’abstinència i reduir els antulls.
Entre els més comuns estan:
- Metadona i buprenorfina: ajuden a controlar els símptomes d’abstinència i redueixen el desig de consumir.
- Naltrexona: bloqueja els efectes eufòrics dels opioides i redueix el risc d’abús.
5. Seguiment a llarg termini
La recuperació de l’addicció no acaba amb la desintoxicació.
És important dur a terme un seguiment continu que inclogui suport psicològic, participació en grups d’ajuda i, si és necessari, consultes mèdiques regulars.
El rol de la família i l’entorn
El suport de la família i amics també és clau.
Una xarxa de suport sòlida fomenta la motivació del pacient i contribueix a la seva estabilitat emocional durant el procés de recuperació.
No obstant això, l’impacte de l’addicció no es limita a qui la pateix.
Els familiars i persones pròximes també poden veure’s afectats i sofrir estrès emocional, confusió i esgotament.
En molts casos, és recomanable que ells mateixos també busquin ajuda professional per aprendre a gestionar millor la situació i evitar caure en patrons de codependència.
D’aquesta manera, podran establir límits saludables, comprendre millor la malaltia i ser un veritable pilar de suport en el procés de recuperació.
Conclusió
L’oxicodona suposa un alleujament efectiu per a dolors intensos.
No obstant això, el seu potencial addictiu la converteix en una substància que ha de ser manejada amb extrema precaució.
Si tu o algú pròxim és addicte a l’oxicodona, és important que sàpigues que existeixen solucions.
El camí pot ser desafiador, però amb suport professional, compromís personal i una xarxa de suport, la recuperació és possible.
Et preocupa el teu consum d’oxicodona o el d’algú pròxim a tu?
Si necessites orientació, no dubtis a contactar amb nosaltres. Recorda que la primera visita és gratuïta i no et compromet a res.
