MDMA o éxtasis efectos y consecuencias

Què és l’MDMA (èxtasi), quins són els seus efectes i com superar l’addicció?

L’MDMA, conegut com a èxtasi, és una droga sintètica relacionada amb l’oci nocturn i les festes.

Acostuma a associar-se amb sensacions d’eufòria i una major connexió social, però el seu consum no és tan inofensiu com sembla.

Darrere del seu ús recreatiu s’amaguen riscos importants per a la salut i un alt potencial d’addicció.

Avui volem ajudar-te a entendre què és realment l’MDMA i quins són els seus efectes en el cos i en la ment.

Si aquest tema et toca de prop, aquest article et mostrarà els primers passos cap a la recuperació, ja sigui per a tu o per a algú que t’importa.

Què és l’MDMA o èxtasi?

L’MDMA, també conegut com a èxtasi o Molly, és una droga psicoactiva sintètica que combina propietats estimulants i al·lucinògenes.

El seu nom químic és N-metil-3,4-metilenedioxianfetamina, i es classifica com una droga de disseny o psicodèlica.

Té una estructura química similar a l’amfetamina, que actua com a estimulant, i a la mescalina, coneguda pels seus efectes al·lucinògens.

L’èxtasi es va sintetitzar per primera vegada en 1912 com un compost destinat a medicaments.

Encara que inicialment es van investigar els seus possibles usos terapèutics, va acabar guanyant popularitat com una droga recreativa, especialment en l’entorn de festes i esdeveniments de música electrònica.

Com es consumeix l’MDMA?

L’MDMA sol presentar-se en forma de comprimit, però també es pot trobar com a càpsula o com a cristall, que es fa pols quan es talla.

La forma de consum és oral, però també es pot administrar per via sublingual, intravenosa, rectal o esnifada.

Les pastilles solen tenir entre 60 i 120 mil·ligrams de MDMA. Sovint presenten dibuixos o dissenys que els consumidors identifiquen amb facilitat, i que han donat lloc a un argot específic: Superman, Rolex, Pikachu, love, dofins, pirulas, etc.

La droga influeix en el cervell en elevar els nivells de neurotransmissors com la serotonina, dopamina i noradrenalina.

Qui ho consumeix experimenta eufòria, un increment d’energia, una major percepció sensorial i capacitat de socialització.

Tot i que sovint es percep com a “menys perillosa” en comparació amb altres drogues, el seu impacte en el cervell, el sistema cardiovascular i la salut emocional comporta conseqüències greus que no s’han de subestimar.

Quins són els efectes de l’MDMA?

Les sensacions solen aparèixer uns 45 minuts després de consumir una dosi, arriben al seu punt màxim entre els 15 i 30 minuts posteriors i es prolonguen al voltant de tres hores.

Eufòria, sensació de benestar i empatia

Provoca una intensa sensació de felicitat, confiança i connexió emocional. És per això que se la coneix com “la píndola de l’amor”.

Una característica distintiva de l’MDMA és la seva capacitat per a potenciar l’empatia i les emocions positives cap als altres, encara que siguin desconeguts.

Augment de l’energia

Èxtasi augmenta l’activitat física i mental. Les persones senten que tenen més resistència i menys fatiga.

Alteració de la percepció sensorial 

Amb l’MDMA s’intensifiquen els sentits.

La música, els colors i el tacte es viuen de manera més intensa. Aquesta percepció distorsionada de la realitat pot ser tant plaent com desconcertant.

Efectes físics immediats 

Tampoc podem obviar els canvis notables que es produeixen al cos, com ara:

  • Augment del ritme cardíac i la pressió arterial.
  • Pupil·les dilatades.
  • Tensió a la mandíbula i estrenyiment de les dents (bruxisme).
  • Sudoració excessiva i sensació de calor.
  • Deshidratació i cop de calor.

L’MDMA altera la regulació de la temperatura corporal.

Si a això li sumem l’activitat física intensa i la falta d’hidratació, s’incrementa el risc de deshidratació extrema o hipertèrmia, condicions que poden ser mortals.

Hi ha dos factors que a més a més multipliquen el risc: 

  • Combinar la droga amb alcohol.
  • L’adulteració de l’èxtasi amb altres substàncies com la ketamina, amfetamines, catinones sintètiques, metamfetamines, etc. (moltes vegades sense que el consumidor ho sàpiga).

Dificultats per dormir i cansament

Molta gent es pregunta: Com estàs l’endemà de prendre èxtasi? La paraula és derrotada.

  • Per una banda, no et deixa descansar.

Com a estimulant que és, dificulta la relaxació i el son fins i tot hores després del seu consum.

  • Per altra banda, la descàrrega intensa de serotonina deriva en un esgotament físic i emocional.

Se sent tristesa, irritabilitat i cansament extrem.

Com identificar si algú consumeix èxtasi?: símptomes de l’addicció

Reconèixer si algú està consumint èxtasi és tot un repte, ja que el seu consum s’associa amb situacions socials. 

Tot i això, existeixen senyals físiques, emocionals i de comportament que poden alertar-te.

Canvis físics evidents

  • Pèrdua de pes significativa: els consumidors freqüents perden l’apetit. 
  • Pupil·les dilatades: un efecte comú després de la presa. 
  • Tensió mandibular: grinyolar de dents o moviments involuntaris de la mandíbula. 
  • Sudoració excessiva: fins i tot en ambients frescos. 
  • Alteracions del son: l’insomni o el canvi en els patrons del son són freqüents.

Comportaments inusuals

  • Hiperactivitat: l’energia és desbordant, els moviments són repetitius i la persona té dificultat per a quedar-se quieta.
  • Major socialització: la seva actitud és extremadament oberta, afectuosa o confiada, fins i tot amb desconeguts.
  • Cerca freqüent d’esdeveniments socials: té la necessitat constant d’acudir a festes o reunions que propiciïn el consum. La persona addicta s’obsessiona per aconseguir èxtasi, invertint temps, diners i energia en això, fins i tot en detriment d’altres necessitats bàsiques

Senyals emocionals

  • Canvis bruscos d’humor: la persona experimenta eufòria extrema seguida d’episodis d’irritabilitat, ansietat o depressió.
  • Sensació d’aïllament: quan no es troba sota els efectes de la substància, mostra retraïment o desinterès en les seves relacions habituals.

Dificultats cognitives i físiques

  • Fatiga crònica: tot i que durant el consum hi ha un augment de vigor, la recuperació sol ser lenta.
  • Problemes de memòria i concentració: la capacitat de recordar esdeveniments recents o de concentració disminueix.

Conseqüències de l’addicció a l’MDMA

El consum prolongat d’èxtasi té efectes devastadors tant a nivell físic com emocional i social.

Deteriorament del sistema nerviós central

És una substància neurotòxica que causa:

  • Dany als neurotransmissors: afecta la serotonina, dopamina i noradrenalina, la qual cosa genera desequilibris emocionals i cognitius.
  • Pèrdua de memòria: dificultat per recordar fets recents.
  • Deteriorament cognitiu: problemes per prendre decisions i concentrar-se.
  • Major risc de trastorns mentals: com ansietat, depressió o fins i tot psicosi.

Problemes físics

L’ús habitual d’èxtasi té repercussions serioses al cos:        

  • Dany hepàtic i renal: especialment en consumidors freqüents, a causa de la sobrecàrrega metabòlica.
  • Problemes cardiovasculars: augment de la pressió arterial, taquicàrdia i risc d’infart.
  • Deshidratació greu: un efecte comú que afavoreix l’aparició de crisis convulsives i desencadena problemes més greus com insuficiència renal.
  • Rabdomiòlisi: per augment de la temperatura i de l’activitat física.
  • Hipertèrmia: augment excessiu de la temperatura corporal, que en casos greus provoca una fallada multiorgànica.

Impacte en les relacions personals

L’addicció a l’MDMA no només afecta el consumidor, sinó que també impacta el seu entorn

L’aïllament social sorgeix en prioritzar entorns lligats al consum. La persona addicta deixa de banda els amics i familiars.

A casa, els conflictes augmenten a causa de comportaments erràtics, promeses trencades i mentides. La confiança es deteriora i complica les relacions personals.

Conseqüències econòmiques i laborals

L’addicte prioritza despeses en la substància, descurant altres necessitats financeres essencials.

A la feina o als estudis, el baix rendiment es converteix en una constant a causa de la falta d’implicació i concentració.

Amb el temps, tot això pot derivar en atur o abandonament acadèmic.

Augment del risc de sobredosi

Els consumidors habituals tendeixen a desenvolupar tolerància.

Cada vegada necessiten més dosis, fet que multiplica les probabilitats d’intoxicació greu o fins i tot la mort.

Com se supera l’addicció a l’MDMA o èxtasi?

El tractament de l’addicció a l’MDMA requereix compromís i suport professional. Aquest procés combina diverses etapes que aborden tant els aspectes físics com psicològics de la dependència.

Avaluació inicial

El primer pas és dur a terme una avaluació mèdica i psicològica completa.

Un equip de professionals valora el nivell d’addicció i les necessitats específiques de cada persona.

Desintoxicació: el primer pas cap a la recuperació

L’objectiu inicial és eliminar la substància del cos i trencar amb el consum.

Durant aquesta fase, el pacient rep suport per a gestionar els símptomes d’abstinència, que poden incloure ansietat, insomni i fatiga extrema.

Aquesta etapa és essencial per estabilitzar el pacient i establir les bases per a les següents fases del tractament.

En alguns casos, pot ser necessari un ingrés en un centre de rehabilitació, on s’ofereix un entorn controlat i lliure de distraccions per centrar-se en la recuperació.

Deshabituació: reemplaçar els mals hàbits

Aquí treballem per a reemplaçar els patrons de comportament associats amb l’addicció per hàbits més saludables.

El pacient aprèn a identificar les situacions que desencadenen el consum i a gestionar-les de manera efectiva.

A mesura que integra activitats positives com l’esport o la meditació, comença a sentir-se més fort, motivat i en control de la seva vida.

Rehabilitació: prevenir recaigudes i recuperar relacions

En aquesta etapa, l’enfocament se centra a gestionar l’ansietat i el desig de recaure.

A més, es treballa de manera activa amb el pacient i el seu entorn familiar per a reconstruir les relacions danyades i recuperar interessos perduts.

Aquest procés no només ajuda a evitar recaigudes, sinó que reforça el benestar emocional del pacient.

Reinserció: construir una nova vida

Amb les eines emocionals i pràctiques adquirides, el pacient està preparat per a reintegrar-se plenament en el seu entorn.

En aquesta fase, es fomenta el desenvolupament d’una nova perspectiva de vida, amb objectius clars i una maduresa emocional que li permetrà afrontar reptes futurs sense recórrer al consum.

Conclusió

La dependència a l’MDMA crea un cicle d’autodestrucció que afecta tots els aspectes de la vida d’una persona.

Reconèixer el consum i buscar ajuda a temps és clau per a revertir el mal i recuperar la qualitat de vida.

No és un procés fàcil, però amb ajuda professional i un entorn de suport, és possible recuperar el control i gaudir d’una vida plena i saludable.

Et resulten familiars aquests símptomes?

Tens alguna consulta més sobre l’addicció a l’MDMA o èxtasi?

Banner de contacto Craving Girona

Desplaça cap amunt

Primera visita gratuita

Dona el primer pas per recuperar la teva vida