Quelcom natural, sa i plaent que acaba convertint-se en una obsessió destructiva.
L’addicció al sexe comporta les conseqüències que són característiques i comunes a qualsevol classe d’addicció, però a més es viu amb especial culpa i vergonya. Així i tot, la recuperació n’és possible per l’addicte.
Què és l’addicció al sexe o hipersexualitat?
L’addicció sexual o hipersexualitat és un trastorn que porta a una persona a practicar sexe de manera compulsiva per calmar un malestar emocional.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la defineix com a impuls sexual excessiu.
Aquestes pràctiques sexuals poden donar-se en solitari, en parella o implicar diverses persones alhora.
En qualsevol cas, responen més a una necessitat incontrolable i angoixant que a la recerca del plaer o l’expressió de l’amor.
No hi ha tendresa en l’addicció sexual i ni tan sols satisfacció (almenys no tal com l’experimenta una persona que té una relació sana amb el sexe).
Un círculo vicioso
És fàcil que els actes sexuals que porta a terme l’addicte se succeeixin en un cercle viciós: com no se sent bé, practica sexe; com no es queda satisfet, se li genera un malestar; com no se sent bé, practica sexe… I així successivament.
El sexe passa a convertir-se en una obsessió que ocupa la major part dels seus pensaments i també del seu temps, ja que constantment ha de buscar la manera de satisfer el seu impuls.
Aquesta situació anirà a més quan apareguin dos fenòmens característics de tota addicció: la síndrome d’abstinència i la tolerància.
El primer serà el culpable que l’addicte pateixi emocionalment, psicològicament i físicament quan no pugui dur a terme l’acte sexual.
La segona, farà que el seu alleujament després de practicar sexe duri cada vegada menys, per la qual cosa haurà de recórrer a ell encara més sovint i buscar experiències més excitants.
L’addicció al sexe s’inclou en el grup de les addiccions comportamentals i afecta tant a homes (donjoanisme satiriasi) com a dones (nimfomania), tot i que es dona amb més freqüència en ells.
Tots aquests termes s’engloben en el concepte d’hipersexualitat, ja que els símptomes i causes són similars, independentment del gènere.
També és important puntualitzar que el terme “nimfomania” està carregat de connotacions històriques i socials lligades a prejudicis sobre la sexualitat femenina.
Aquesta visió va canviant a poc a poc cap a una visió lliure d’estigmes.
Com saber si ets una persona addicta al sexe?
És evident que un addicte al sexe el practica més del normal, però també és molt difícil definir què és «normal» per referir-se a la freqüència amb què algú té trobades sexuals o es masturba.
Per això, cal sospitar que hi ha una addicció no tant quan el sexe és molt freqüent, sinó quan allunya una persona d’altres interessos i relacions.
Si no estàs segur de si aquest és el teu cas, hi ha alguns símptomes que poden ajudar-te a sortir de dubtes.
Has perdut el control
A totes hores penses en el sexe i necessites practicar-lo d’alguna manera, fins i tot quan ja no gaudeixes amb ell.
Potser t’has adonat que la teva forma de viure la sexualitat t’està perjudicant i has intentat resistir-te’n, però ni tan sols en aquest cas pots evitar cedir al teu desig.
Et masturbes de manera compulsiva, consumeixes pornografia en excés, practiques sèxting (enviament de missatges sexuals) o utilitzes de manera obsessiva aplicacions de cites o de sexe.
Inverteixes tant de temps a aconseguir sexe que has deixat de banda altres activitats i també als teus éssers estimats.
Promiscuïtat
Tens moltes relacions sexuals sense compromís amb persones diferents, fins i tot amb desconeguts.
Inclou pràctiques com el sexe públic o el cruising (cerca de trobades sexuals en espais públics).
És possible que en alguna d’aquestes ocasions t’hagis posat en risc per no usar protecció o realitzar pràctiques perilloses.
Consumeixes productes i serveis sexuals en excés
Des d’abusar de la pornografia fins a acudir a prostíbuls i llocs similars, passant per trucades a telèfons eròtics o aplicacions per aconseguir cites.
Recorres amb freqüència a serveis sexuals remunerats, com la contractació de treballadors/es sexuals, línies eròtiques o aplicacions de cites, a un nivell que acaba sent econòmicament insostenible.
La teva capacitat de relacionar-te fora del món virtual minva per moments.
Tens una o diverses parafílies
Tenir un fetitxe o excitar-se amb alguna cosa en concret no vol dir que necessàriament se sigui addicte al sexe, però s’ha comprovat que hi ha una relació entre la dependència sexual i aquestes parafílies.
Algunes d’elles poden donar lloc a comportaments inapropiats (l’exhibicionisme o el voyeurisme no pactat, per exemple).
Sents culpa
Un cop has aconseguit satisfer la teva necessitat sexual, t’enfonses i sents vergonya.
La culpabilitat et porta a mentir sobre els teus veritables hàbits sexuals i també a admetre que tens un problema.
Canvis d’humor
Passes fàcilment de la depressió a l’eufòria i t’enfrontes a ambdues emocions recorrent al sexe. Quan no aconsegueixes practicar-lo, apareix també la ira.
Altres addiccions
Sovint, les persones addictes al sexe també ho són a alguna droga que utilitzen per excitar-se.
La combinació d’aquestes dues addiccions es coneix com a chemsex i pot fer que una persona es torni incapaç de mantenir relacions sexuals amb normalitat, sense substàncies pel mig.
Quines són les causes de la hipersexualitat?
No hi ha una sola causa possible darrere d’una addicció al sexe, sinó la combinació de diverses.
En funció del seu origen, les classifiquem en tres grups: ambientals (és a dir, tenen a veure amb les circumstàncies que envolten una persona), biològiques o psicològiques.
Causes ambientals
- Haver estat víctima d’abusos sexuals o un altre trauma sexual.
- Créixer en una família desestructurada.
- No superar una ruptura sentimental.
- Drogodependència.
- Problemes laborals o escolars.
Causes psicològiques
- Inseguretat i baixa autoestima.
- Patir trastorn obsessiu-compulsiu.
- Patir trastorn de personalitat narcisista.
- Depressió i altres problemes mentals.
- No tolerar bé la frustració i altres emocions negatives.
Causes biològiques
Uns nivells inadequats de neurotransmissors com la noradrenalina, la serotonina i la dopamina poden predisposar una persona a desenvolupar addicció al sexe.
Quins símptomes té un addicte al sexe?
El sexe proporciona plaer i benestar quan es viu sanament. No obstant això, per a un addicte és motiu de patiment i angoixa, a més d’una font de problemes.
Aïllament
L’addicció al sexe s’acostuma a viure en solitud per diversos motius:
- Absorbeix per complet a la persona, qui descuida les seves relacions.
- L’addicte sent vergonya per la seva conducta i no demana ajuda.
- La incomprensió i el judici dels altres, que no entenen que una addicció és una malaltia. L’addicte és vist com una persona viciosa, no com una malalta.
Problemes econòmics
Peep-shows, prostitutes, línies eròtiques, pornografia, joguines per a adults… És molt comú que un addicte al sexe dilapidi el seu sou en la recerca d’experiències sexuals que satisfacin les seves fantasies.
Pèrdua de la feina
Sigui perquè el rendiment del malalt s’ha vist afectat o perquè la seva hipersexualitat l’ha portat a algun comportament inadequat, com assetjar algun company.
Problemes conjugals
La parella d’un addicte al sexe ha de suportar molt: mentides, infidelitats, relacions sexuals anormals i faltes de tendresa, problemes amb els diners, etc.
És comprensible, doncs, que moltes relacions es trenquin quan entra en joc aquesta malaltia.
ETS i embarassos no desitjats
El seu comportament desinhibit porta a l’addicte a posar-se en situacions de risc quan practica sexe. Aquest tipus de conductes poden tenir conseqüències fatals per a la seva salut i el seu futur.
Test de hipersexualitat: SAST
El SAST (Sexual Addiction Screening Test) és una eina creada pel Dr. Patrick Carnes que ajuda a identificar patrons de comportament sexual compulsiu i les seves conseqüències negatives.
No diagnostica, però orienta sobre la possible existència d’una addicció sexual.
Àrees clau que avalua el test d’addicció al sexe
- Control i freqüència: dificultat a l’hora de gestionar impulsos sexuals.
- Impacte diari: problemes en relacions, treball o lleure.
- Emocions: culpa, vergonya o insatisfacció després de l’acte sexual.
- Riscos: conductes sexuals perilloses o impulsives.
Aquest test es presenta en forma de respostes tipus “sí” o “no” que faciliten l’autoavaluació.
Un nombre elevat de respostes afirmatives suggereix un problema potencial.
En qualsevol cas, els resultats sempre han de ser analitzats per especialistes en salut mental.
Com superar l’addicció al sexe?: tractament de la hipersexualitat
Independentment del tipus que sigui, l’addicció és una malaltia, i per això ha de ser tractada per personal mèdic qualificat.
En el cas dels addictes al sexe, la recuperació no exigeix erradicar-ne la pràctica per complet, ja que la sexualitat és una dimensió important en la vida d’una persona.
Sí que hem d’alliberar el pacient de la seva obsessió i ensenyar-li a manejar totes aquelles emocions que fins ara l’han empès al sexe compulsiu.
D’aquesta manera, podrà gaudir sanament de les seves relacions i portar una vida normal: ser capaç de mantenir un treball o parella, tenir sexe responsable, gaudir d’altres interessos, etc.
Per arribar a aquest punt, cal tractar el malalt amb teràpia psicoterapèutica i també amb fàrmacs.
La teràpia ha de ser personalitzada i fer front a les causes concretes que van portar el malalt a l’addicció, a més de reeducar-lo per reconduir les seves conductes nocives.
L’aplicarem tant individualment com en grup i també en parella si n’hi ha, per restaurar la relació que la malaltia ha deteriorat.
El tractament farmacològic, per la seva banda, ens permet disminuir l’impuls i la compulsió en el pacient.
Conclusió
Malgrat que el natural és associar el sexe al plaer, una persona amb addicció no gaudeix de les seves relacions sexuals, siguin aquestes del tipus que siguin.
Per a ell, són només un alleujament momentani i insuficient d’un malestar que l’ha convertit en un esclau dels seus impulsos.
Cal entendre que ens trobem davant d’una malaltia que ha de ser tractada per professionals.
També és important identificar-la i demanar ajuda, tot i que és difícil que l’addicte ho faci per si mateix: com que el sexe és un tabú (fins i tot quan és sa), la sexual és una addicció que genera especial vergonya i remordiments a qui la pateix, de manera que es viu en soledat.
Estàs vivint l’addicció al sexe al teu entorn?
Si sospites que tu o algú pròxim sofreix hipersexualitat, no ho afrontis en solitud. Contacta amb nosaltres avui mateix i rep ajuda per superar-lo.
