En relativament pocs anys, el telèfon mòbil ha canviat la nostra forma de comunicar-nos i avui és un aparell gairebé imprescindible per a nosaltres.
El problema? Que pot generar nomofòbia (com també s’anomena a l’addicció al mòbil): por irracional a no poder usar-lo.
Què és la nomofòbia?
La nomofòbia, també coneguda com l’addicció al mòbil, és la por irracional a trobar-se sense el telèfon o sense accés a internet.
Aquest trastorn reflecteix la necessitat constant de revisar i estar sempre connectat al dispositiu, la qual cosa provoca ansietat i angoixa intensa quan no es té el mòbil a mà o aquest no està operatiu.
Tot i que encara no està oficialment catalogada com a trastorn, sí que se li reconeixen les principals característiques i efectes propis de la malaltia de l’addicció, presents en totes les seves variants:
- Malestar que només s’alleuja en recórrer al comportament o substància que és objecte de l’addicció (en aquest cas, fer servir el mòbil).
- Obsessió amb aquest objecte.
- Pèrdua de control sobre el seu ús/consum.
- Desenvolupament de tolerància (cada vegada es requereix un ús o consum més gran per aconseguir un alleugeriment menys durador).
- Conseqüències físiques, psicològiques i emocionals tant per a la persona addicta com per al seu entorn.
- Negació del problema i
- Síndrome d’abstinència.
De fet, incloem aquest tipus de relació amb el mòbil dins el grup de les addiccions comportamentals.
Com saber si ets addicte al mòbil i què ho pot provocar? 7 símptomes de la nomofòbia
El mòbil pot ser una forma d’evadir-se de les preocupacions. Per a algunes persones tímides, insegures o amb dificultat per gestionar les seves emocions; també una manera de relacionar-se més còmoda que fer-ho cara a cara.
No és sorprenent que els adolescents, tan vulnerables en aquest sentit, siguin un grup especialment propens a desenvolupar dependència del mòbil; encara que aquesta es dona a qualsevol edat.
Pots saber si pateixes nomofòbia coneixent els seus símptomes més freqüents.
1. Perds la noció del temps
Sigui per encadenar una partida després d’una altra d’un joc o perquè se te’n va la tarda a les xarxes socials sense adonar-te’n: moltes vegades no ets conscient de la quantitat d’hores que passes enganxat al teu telèfon.
2. Atens el mòbil constantment
No pots passar molt temps sense revisar-lo: el consultes diverses vegades al llarg de la teva jornada laboral o escolar, interromps converses en persona per respondre missatges, ets incapaç d’enfocar-te en el que estàs fent i viure el present perquè el mòbil et distreu, etc.
3. Et sents malament quan no disposes del teu telèfon
Si se t’oblida el mòbil a casa, tornes a buscar-lo, fins i tot si en realitat no el necessites.
En el cas de no poder fer-ho, sents ansietat i no et podràs relaxar fins que el recuperis. També et poses de mal humor o t’angoixes quan no tens cobertura o se t’acaba la bateria.
4. T’emportes el mòbil d’una habitació a una altra
Sempre necessites tenir el teu telèfon molt a prop. Per això carregues amb ell fins i tot dins de casa teva, portant-lo amb tu cada vegada que canvies d’estança.
5. Fas servir el mòbil en situacions en què no ho hauries de fer
Ets conscient que no està bé; però no pots evitar utilitzar-lo mentre condueixes, al cinema, caminant pel carrer, en llocs on es prohibeix expressament el seu ús, a classe o a la feina, etc.
6. Tendència a l’aïllament
El telèfon mòbil intel·ligent és una eina de comunicació molt poderosa.
Per això mateix, un senyal evident que no ho estàs fent servir bé és adonar-te que t’està aïllant dels teus familiars i amics: just el contrari pel qual va ser concebut.
7. Has cregut escoltar el mòbil quan en realitat no sonava
Si has desenvolupat dependència del mòbil, pots patir aquesta il·lusió auditiva. Es deu a l’estrès que et genera estar contínuament pendent d’ell per por de perdre’t una notificació o trucada.
Quines poden ser les conseqüències de la nomofòbia?
La nomofòbia afecta de moltes maneres la qualitat de vida dels que la pateixen. Tot i que cada cas concret tindrà les seves pròpies conseqüències, hi ha algunes comunes a tots.
Infelicitat i depressió
Els problemes emocionals associats a la dependència poden desembocar en una depressió.
També és freqüent que els addictes al mòbil carreguin amb la culpabilitat d’estar dedicant massa temps al seu telèfon, temps que en el fons saben que li roben a les seves responsabilitats i fins i tot als seus éssers estimats.
Frustració i poca autoestima
Les xarxes socials ens venen cossos i estils de vida ideals.
Una realitat distorsionada que pot generar molta frustració en algunes persones que, a la vegada, buscaran l’acceptació dels altres alimentant aquesta mentida idealitzada.
La seva autoestima passarà a dependre dels «m’agrada» que aconsegueixin amb les seves publicacions.
Problemes físics
Utilitzar el mòbil en excés pot desembocar en tendinitis i síndrome de túnel carpià, problemes de vista, mal de coll, etc.
A més, utilitzar-lo quan no s’ha de fer pot posar a una persona en perill: s’estima que el mòbil és la causa d’un 20 % dels accidents de trànsit, per no parlar d’altres contratemps com caigudes i xocs.
Problemes en el treball o a classe
La incapacitat per concentrar-se en les seves tasques sense interrompre-les per mirar el mòbil fa que la productivitat i l’eficiència en el treball de l’addicte es vegin afectades.
Conflictes familiars
El mòbil pot ser tan absorbent per a un addicte que aquest arriba a descuidar la família i també les seves obligacions domèstiques, a més d’altres responsabilitats.
Això provoca un malestar en els qui l’envolten que és font de nombroses discussions.
Insomni
El mòbil és un enemic del descans nocturn per tres motius:
- La llum de la pantalla inhibeix la son.
- Una persona que és addicta al mòbil el sol revisar al llit, retardant l’hora de posar-se a dormir.
- L’addicte aprofita cada vegada que es desperta per comprovar si té més notificacions o donar una ullada a les seves xarxes. Això pot fer que s’enganxi al seu telèfon de nou i perdi hores que haurien de ser per dormir mirant-lo.
Com superar la nomofòbia?
No hi ha dubte que el telèfon mòbil és un aparell que ens facilita molt la vida. També és estrany no tenir-ne un avui en dia.
Superar l’addicció al mòbil no ha de passar per abstenir-se per complet d’usar-lo, sinó per aprendre a fer-ho de forma responsable, sense perdre el control i sense sentir angoixa quan no es té a prop.
Atès que els problemes emocionals o psicològics que han portat a la dependència seran diferents en cada persona, tractar la nomofòbia comença per tractar aquests problemes concrets de cada pacient. És a dir, que s’aplica un tractament personalitzat.
Per tractar la nomofòbia, l’enfocament més efectiu sol ser una combinació de psicoteràpia cognitiu-conductual (TCC), estratègies de maneig de l’estrès, i teràpia de grup amb les persones més pròximes a la persona afectada.
Tractament amb psicoteràpia cognitiu-conductual
La teràpia cognitiu-conductual (TCC) és un dels tractaments més eficaços i habituals per tractar l’addicció a les noves tecnologies i internet.
Tècniques aplicades en la teràpia cognitiu-conductual (TCC) per tractar la nomofòbia
1. Reducció progressiva de l’ús del mòbil
El primer objectiu és disminuir la dependència del mòbil, amb límits clars en el temps de connexió i un ús més conscient del dispositiu.
El terapeuta i el pacient dissenyen junts un pla per reduir el temps d’ús del mòbil de forma controlada.
La TCC inclou exercicis d’exposició progressiva que permeten al pacient afrontar de manera gradual la seva por d’estar sense el mòbil.
Per exemple, es comença amb petits períodes sense el telèfon, que augmenten progressivament fins que la persona se senti còmoda desconnectada durant més temps.
2. Estratègies de distracció i alternatives
La teràpia incorpora activitats que reemplacen el temps dedicat al mòbil.
S’incentiva al pacient a involucrar-se en activitats fora de l’entorn digital, com l’esport, les sortides amb amics o hobbies.
L’objectiu és restablir i enfortir la connexió amb el món físic i les relacions personals presencials.
3. Reestructuració cognitiva
La teràpia ajuda a qüestionar pensaments negatius o irracionals sobre les conseqüències d’estar sense el mòbil durant un temps prolongat, la qual cosa disminueix l’ansietat davant la desconnexió.
4. Abordar els temors i conductes d’evitació
Una conducta d’evitació és un comportament que una persona realitza per fugir de situacions, pensaments o emocions que li resulten incòmodes, ansioses o temudes.
En el cas de la nomofòbia, una conducta d’evitació podria ser evitar llocs o situacions en què no és possible fer ús del mòbil, i així no sentir l’ansietat o incomoditat d’estar desconnectat.
Per exemple, no aniria al cinema o viatjaria en avió, amb el condicionament que això suposa en la seva vida quotidiana.
En la teràpia s’exploren les pors relacionades amb la manca d’accés al mòbil, i es reemplacen les conductes d’evitació amb enfocaments més racionals i pràctics.
5. Ús d’un diari pel seguiment
Al llarg de la teràpia, el pacient registra en un diari el seu ús diari del mòbil.
Anota patrons de conducta, motius de l’ús i conseqüències. D’aquesta manera, va prenent consciència del temps que dedica al dispositiu i de quines activitats es veuen afectades per aquesta dependència.
6. Tècniques de relaxació i respiració
En moments d’ansietat en estar sense el mòbil, s’emprenen tècniques de respiració i relaxació per a gestionar la tensió.
Aquestes tècniques ajuden a reduir l’estrès en situacions en què el pacient normalment sentiria la urgència d’estar connectat.
Teràpia de grup
A més d’aquest tractament individual, és important fer teràpia de grup que inclogui la família o parella de la persona que té el problema.
No oblidem que, al cap i a la fi, les addiccions afecten no només al pacient, sinó també al seu entorn. Totes les persones que envolten l’addicte tenen un paper en la seva recuperació.
Si es posa en mans de professionals, una addicció al mòbil pot superar-se en poques setmanes.
Conclusió
En l’actualitat és difícil prescindir del telèfon mòbil, però tampoc és necessari fer-ho.
Parlem d’una eina que quan s’usa bé ens aporta solucions a la feina, en la nostra vida personal, en la comunicació amb les persones del nostre cercle i també d’oci.
El mòbil ens serveix per a tantes coses i el fem servir tant que no és difícil que generi una dependència amb conseqüències desagradables per al dependent i el seu cercle.
És important que busquis un professional especialitzat en dependències, addiccions i autoestima quan notis que l’ús del mòbil comença a alterar la teva vida o la d’algú pròxim, especialment si es tracta d’un adolescent.
Afortunadament, aquesta dependència és relativament fàcil i ràpida de superar quan comptes amb l’ajuda adequada.
Sabies que el mòbil podia generar nomofòbia? T’identifiques amb algun dels hàbits esmentats?
Si necessites parlar o fer-nos una consulta, posa’t en contacte amb nosaltres o vine a visitar-nos al nostre centre per al tractament d’addiccions a Girona.
