Hi ha algunes activitats quotidianes com jugar amb videojocs que poden acabar generant dependència. El que comença sent una inofensiva activitat recreativa, acaba condicionant i controlant la vida del jugador.
A aquesta mena d’addiccions que no impliquen substàncies, sinó comportaments, les anomenem addiccions comportamentals. L’addicció als videojocs entra dins d’aquest grup.
Què és l’addicció als videojocs?
L’addicció als videojocs és una malaltia mental. Qui la pateix necessita jugar de manera compulsiva a aquest tipus de jocs per a sentir-se bé, la qual cosa el porta a perdre el control sobre el seu ús.
És aquesta pèrdua de control la què defineix l’addicció, ja que els videojocs no són dolents per si mateixos, al contrari: quan no se n’abusa, comporten molts beneficis. De fet, s’usen per prevenir i tractar trastorns mentals i emocionals entre els joves.
Sí que tenen unes característiques i provoquen en nosaltres uns efectes que fan que sigui molt fàcil entrar en el que el psicòleg Mihaly Csikszentmihalyi va anomenar «estat de flux».
Quan el temps passa volant massa sovint
Csikszentmihalyi, famós per investigar els mecanismes de la felicitat, va enunciar la “teoria del flow” per referir-se a aquests moments en què algú està absolutament absort en la realització d’una activitat, fins al punt de perdre la consciència del temps i fins i tot de si mateix.
Aquesta activitat ha de suposar-li un desafiament a la persona, però alhora resultar plaent.
Per superar els reptes que ens proposen els videojocs, necessitem les nostres habilitats, perseverança i aprenentatge adquirit mentre juguem.
Quan ho aconseguim, vivim la nostra victòria com una recompensa que ens provoca plaer i alegria, a més d’alimentar la nostra autoestima.
Tot i que en principi el flux és una cosa bona, en el cas dels videojocs pot donar peu a què algunes persones amb problemes emocionals es tornin dependents d’ells.
Els adolescents són un bon exemple de grup vulnerable a desenvolupar aquest problema. A la seva edat, s’enfronten a molts canvis que sovint no assimilen bé i no sempre saben com gestionar les seves emocions.
Els videojocs poden convertir-se, llavors, en un refugi per evadir-se de les seves preocupacions i fins i tot fantasiejar que la seva realitat és diferent de la que viuen.
Com es diu l’addicció als videojocs?
L’addicció als videojocs s’anomena “trastorn pel joc” i “trastorn per videojocs*”.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest trastorn es caracteritza per un patró de comportament de joc persistent o recurrent que afecta de manera negativa la vida personal, social i professional de les persones que ho pateixen.
L’addicció als videojocs és una malaltia?
La Classificació Internacional de Malalties (CIM-11), publicada per l’OMS el 2022, incorpora el trastorn per videojocs com a terme per designar l’addicció als jocs digitals, tant si són en línia com si no.
L’OMS descriu aquest trastorn com un patró de comportament on l’usuari experimenta una manca de control sobre el joc, evidenciada en la dificultat per prioritzar altres activitats i responsabilitats.
Causes de l’addicció als videojocs
Igual que altres trastorns psicològics, l’addicció als videojocs no sorgeix per una única causa, sinó per la combinació de múltiples factors.
Les causes de l’addicció als videojocs poden ser diverses i acostumen a combinar factors individuals, socials i contextuals.
1. Recerca de satisfacció immediata
Els videojocs estan dissenyats per oferir recompenses ràpides, fet que genera una sensació d’assoliment immediat. Això pot fer que el jugador busqui constantment aquesta gratificació i torni al joc una vegada i una altra.
2. Escapisme i evasió
Per a moltes persones, els videojocs es converteixen en un refugi on poden evitar problemes personals, laborals o emocionals.
Aquest escapisme temporal pot transformar-se en un hàbit difícil de controlar.
3. Necessitat de connexió social
En especial, els videojocs en línia permeten socialitzar amb altres jugadors, formant part d’una comunitat virtual.
Això resulta especialment atractiu per a persones que se senten aïllades o que tenen dificultats per relacionar-se en el seu entorn real.
4. Personalitat i predisposició psicològica
Els individus amb baixa autoestima, ansietat social o problemes de depressió poden ser més propensos a desenvolupar una addicció, ja que el joc els ofereix una realitat en la qual senten un major control o èxit.
5. Competència i afany de superació
Els videojocs, en especial aquells de tipus competitiu, poden estimular el desig de millorar habilitats, guanyar punts o superar altres jugadors.
Aquesta motivació, quan s’intensifica, pot portar a jugar en excés.
6. Disseny addictiu i tècniques de retenció
Molts videojocs utilitzen tècniques per enganxar el jugador, com ara recompenses diàries, desafiaments periòdics i continguts exclusius que inciten a tornar i a prolongar el temps de joc.
7. Disponibilitat i accessibilitat
La facilitat d’accés als videojocs des de diferents dispositius i a qualsevol hora fa que el temps de joc s’estengui més del previst, augmentant la possibilitat d’addicció.
Aquestes causes solen estar interrelacionades, i l’impacte varia en cada persona. Per tant, abordar aquesta addicció implica treballar tant en les causes emocionals i socials com en el propi entorn de joc.
Conseqüències de l’addicció als videojocs
Un addicte als videojocs ja no juga per plaer, sinó perquè ho necessita… I la necessitat comporta patiment.
L’abstinència de joc provoca en qui la pateix un dolor que és emocional i psicològic, de vegades fins i tot físic.
A aquest mal cal afegir-li l’aparició de la tolerància als efectes plaents de jugar videojocs: el malalt cada vegada podrà aguantar menys temps sense recórrer a ells, de manera que deixarà de banda altres interessos i també les seves obligacions per poder jugar més.
Aquest cercle viciós porta amb si conseqüències de diferent índole per al malalt i el seu entorn.
1. Conseqüències psicològiques i emocionals
» Confusió entre realitat i fantasia
Popular, reeixit, valent, atractiu, hàbil, intel·ligent, fort, aventurer… En els videojocs, qualsevol pot ser la persona que realment voldria ser. Fora d’ells, la realitat pot no ser tan gratificant.
Per aquesta raó, és freqüent que l’addicte confongui la seva vida real amb la del seu avatar en el videojoc: només així pot preservar la seva autoestima.
» Agressivitat
Viure enganxat als videojocs és viure en un estat d’excitació permanent. Aquesta sobreexcitació pot disminuir la sensibilitat del malalt, qui es torna agressiu i irascible, especialment quan se li priva del joc.
» Falta d’empatia
Alguns jocs normalitzen la violència, de manera que el jugador es veu obligat a ignorar la seva pròpia moral per poder gaudir-los. A la llarga, això afecta la seva capacitat de posar-se a la pell dels altres.
» Poca tolerància a la frustració i dificultat per expressar emocions
El malalt sol recórrer als videojocs per evadir-se dels seus problemes. Per fugir de les seves emocions negatives, està perdent l’oportunitat d’aprendre a gestionar-les.
» Pèrdua d’altres interessos
Els videojocs s’han convertit en el centre de la vida del malalt. Això és un gran problema per al desenvolupament d’una persona: de la seva intel·ligència, de les seves habilitats, de la seva cultura, de les seves aptituds, etc.
2. Conseqüències físiques
» Obesitat
Als videojocs se sol jugar assegut o estirat, i amb prou feines impliquen activitat física.
D’altra banda, en aquesta addicció és molt comú abusar del menjar porqueria per no perdre temps de joc, ja que és fàcil i ràpid d’ingerir.
» Desnutrició
No només perquè menja malament, també és freqüent que el malalt se salti àpats per no haver de deixar de jugar.
» Dolor muscular i de les articulacions
Sorgeixen problemes musculars per estar massa temps assegut en la mateixa postura.
» Mal de cap i problemes de visió
Derivats d’hores i hores davant d’una pantalla.
» Cansament i insomni
És molt normal que les partides s’allarguin fins ben entrada la matinada, robant al malalt temps de son i descans.
3. Conseqüències en l’àmbit familiar i social
» Deteriorament de les relacions personals
El malalt deixa de compartir temps amb els seus familiars i amics per dedicar-lo als videojocs.
» Problemes laborals o escolars
Quan no està jugant amb ells, el malalt està pensant en jugades, partides o qualsevol altra cosa relacionada amb els videojocs. Aquesta obsessió fa que descuidi la seva feina o estudis.
» Conflictes amb la família
Les conductes associades a l’addicció del malalt seran font de discussions amb els seus convivents: les mentides sobre l’ús que realment fa dels videojocs, l’agressivitat amb la qual reacciona quan el priven d’ells, l’abandonament de les seves obligacions, etc.
Com evitar l’addicció als videojocs?
És possible gaudir dels videojocs sense obsessionar-se amb ells ni donar peu a una addicció.
En el cas dels més joves, cal que els seus pares segueixin una sèrie de recomanacions per evitar aquest perill:
- Acordar un horari per jugar videojocs (i respectar-lo, encara que la partida no es guardi o s’estigui jugant en línia amb altres persones que continuaran jugant).
- Programar les altres activitats del dia, siguin aquestes d’oci o obligacions.
- Tenir l’ordinador o la consola a la sala o una altra estada comuna, mai a l’habitació.
Com tractar l’addicció als videojocs?
Quan tractem l’addicció als videojocs, l’objectiu no és que el malalt els abandoni completament i per sempre, sinó aconseguir que pugui gaudir-los sense compulsió pel mig.
Per aconseguir-ho, cal que el tractament combini dues teràpies:
- Una individual, per tractar els problemes concrets que han portat a la persona a desenvolupar l’addicció i donar-li eines per gestionar-los sense necessitat de refugiar-se als videojocs.
- Una grupal amb tots els membres de la família, per ajudar-los a comprendre la malaltia de l’addicció i quin és el seu paper en la recuperació de l’addicte.
Conclusió
Com succeeix amb tots els comportaments potencialment addictius, no hi ha cap problema en jugar videojocs, sí en la pèrdua de control sobre el seu ús.
En l’actualitat, no es pot privar els joves d’aquesta distracció, però sí que cal que se’ls supervisi el temps de joc i assegurar-se que no estan recorrent a ells per tapar alguna mancança.
Si malgrat totes les precaucions, ens toca viure de prop una addicció, és molt important no treure-li importància i demanar ajuda professional com més aviat millor.
Et resulten familiars aquests símptomes? Tens alguna consulta sobre aquest tipus d’addicció?
