Hi ha qui el considera una “porta a l’expansió de la ment”, però la realitat és que comporta riscos seriosos que no s’han de subestimar. Parlem de l’LSD, una droga al·lucinògena tan potent com popular.
En aquest article t’expliquem tot el que necessites saber sobre aquesta substància: què és, com afecta el cervell i per què el seu consum és perillós.
Què és l’LSD?
L’LSD és una substància psicodèlica que altera profundament la percepció, el pensament i les emocions. El seu consum modifica la manera en què s’experimenta la realitat, i provoca distorsions sensorials i canvis en l’estat d’ànim.
Aquestes experiències poden variar des de sensacions plaents i estimulants fins a episodis d’ansietat intensa o paranoia, depenent de la dosi, l’entorn i la sensibilitat de cada persona.
El seu nom complet és dietilamida de l’àcid d-lisèrgic i s’obté a partir d’un fong que creix en certs cereals, com el sègol.
Va ser descobert en 1938 pel químic suís Albert Hofmann, però la seva popularitat va explotar en els anys 60, quan es va convertir en un símbol del moviment contracultural.
Formes de consum de l’LSD
Es presenta en petites dosis a causa de la seva gran potència, normalment en papers absorbents decorats (coneguts com a “tripis” o “blotters”).
Els formats més habituals són:
- Paper secant: s’impregna amb la substància i es presenta en petits segells de paper. Cada fulla sol contenir més de 100 dosis individuals.
- Micropunts: petites pastilles sòlides que concentren dosis més altes d’LSD en comparació amb els segells de paper.
- Gelatina: fines làmines transparents de gelatina que contenen la substància, facilitant-ne l’absorció.
- Líquid: forma concentrada de l’LSD, que es dosifica en gotes i s’administra sobre sucres, paper secant o directament a la boca.
La veritat és que, tot i que l’LSD no genera addicció física, els seus efectes poden ser intensos i impredictibles, amb conseqüències que van més enllà de l’experiència psicodèlica en si.
Quins altres noms rep l’LSD?
L’LSD és conegut per diversos noms col·loquials, entre ells: tripi, paper, micro-punt, bitxo, terròs de sucre, all, barman, sols i zen.
També se’l coneix com a Superman o Lucy al cel amb diamants, en referència a la famosa cançó de The Beatles “Lucy in the Sky with Diamonds”.
Quant dura l’efecte de l’LSD?
Els efectes de l’LSD es prolonguen entre 4 i 12 hores, segons la dosi, la sensibilitat individual i l’entorn en què es consumeixi.
Com actua l’LSD en el cervell?
L’LSD (dietilamida de l’àcid d-lisèrgic) actua en el cervell alterant la percepció sensorial, el pensament i l’estat emocional.
Aquest compost psicoactiu afecta principalment el sistema serotoninèrgic, és a dir, el sistema que utilitza la serotonina com a neurotransmissor.
La serotonina té un paper crucial en la regulació de molts processos cerebrals, incloent-hi l’estat d’ànim, la percepció sensorial, el son, la gana i la memòria.
L’LSD distorsiona la percepció de l’espai, el temps i la distància.
Qui el consumeix sol descriure experiències sensorials inusuals, com ara “veure” sons o “escoltar” colors.
Les persones que consumeixen LSD es refereixen a aquestes experiències com a “viatges”, d’aquí el terme de “tripi”.
Aquests viatges poden ser agradables i estimulants (un bon viatge) o, per contra, angoixants i aterridors (un mal viatge).
En alguns casos, s’experimenta una eufòria intensa i una sensació de desinhibició similar a la de l’alcohol.
Altres vegades, la percepció de l’entorn es transforma: els colors semblen més brillants, els objectes canvien de forma i mida, i els sentits es barregen.
Algunes persones senten una claredat mental extrema i una confiança desmesurada, creient-se invencibles, amb el risc que això comporta.
Tanmateix, també poden aparèixer pensaments inquietants i aterridors, amb canvis emocionals bruscos que oscil·len entre l’eufòria i la por en qüestió de segons.
En els casos més extrems, els temors es desborden i generen una sensació de perill imminent. La persona pot sentir pànic per la seva vida o tenir impulsos autodestructius o agressius.
Els efectes de l’LSD varien segons la persona, la dosi i el context en què es consumeixi. Però una cosa és clara: aquesta droga és impredictible i les possibles conseqüències adverses són més que probables.
Efectes de l’LSD en l’organisme
Els efectes de l’LSD es poden dividir en tres categories: físics, psicològics i perceptius.
Efectes físics
- Augment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial
- Dilatació de les pupil·les
- Suor i calfreds
- Insomni i pèrdua de la gana
- Nàusees o malestar digestiu
Efectes psicològics
- Intenses alteracions de l’estat d’ànim, que poden passar de l’eufòria a l’ansietat
- Despersonalització i sensació de “dissolució del jo”
- Pensaments accelerats i desordenats
- Paranoia i psicosi en persones vulnerables
Efectes perceptius
- Distorsions visuals i auditives
- Sinestèsia (barreja de sentits, com “veure” sons o “escoltar” colors)
- Alteració de la percepció del temps i l’espai
- Sensació de connexió amb l’univers o experiències místiques
Quins riscos té el consum de l’LSD?
Tot i que l’LSD no genera addicció ni síndrome d’abstinència física, el seu consum pot generar dependència i tenir greus conseqüències per a la salut mental.
Risc de “mal viatge”
Un dels perills més grans és experimentar un “bad trip” o “mal viatge”, un episodi de paranoia, ansietat extrema i pensaments catastròfics que pot durar diverses hores.
Trastorns psiquiàtrics
En persones predisposades, l’LSD pot desencadenar trastorns psiquiàtrics greus, com esquizofrènia, psicosi persistent, episodis de paranoia, desconnexió de la realitat, crisis d’ansietat, depressió o despersonalització.
La despersonalització o “dissolució del jo” és una alteració de la percepció en què la persona se sent desconnectada de si mateixa, com si estigués observant la seva vida des de fora o experimentant una sensació d’irrealitat.
La persona pot tenir la impressió que el seu propi cos, pensaments o emocions no li pertanyen o que està en una mena de somni.
Encara que en molts casos és temporal, en alguns pot persistir i afectar significativament la qualitat de vida de la persona.
També afecta la concentració i la memòria, el pensament abstracte i la presa de decisions.
Flashbacks o trastorn perceptiu persistent per al·lucinògens (HPPD)
Algunes persones experimenten “flashbacks” en què reviuen les al·lucinacions del “viatge d’àcid” dies, setmanes o fins i tot mesos després del consum.
En certs casos, això es converteix en un trastorn crònic conegut com a HPPD.
L’HPPD (Hallucinogen Persisting Perception Disorder) o trastorn perceptiu persistent per al·lucinògens és una condició en què una persona experimenta al·lucinacions recurrents després del consum de drogues psicodèliques com l’LSD, la psilocibina o la mescalina.
Aquests deliris es manifesten fins i tot setmanes, mesos o anys després d’haver consumit la substància.
Conductes de risc i accidents
Sota els efectes de l’LSD, les persones poden perdre la capacitat d’avaluar situacions de perill, cosa que augmenta el risc d’accidents, autolesions o comportaments impulsius.
L’LSD causa addicció?
A diferència d’altres substàncies addictives, l’LSD no provoca una dependència física ni genera síndrome d’abstinència.
Tanmateix, el seu consum repetit pot fer que la persona desenvolupi tolerància, la qual cosa significa que, amb el temps, necessita dosis més altes per experimentar els mateixos efectes. Això multiplica el risc de reaccions impredictibles i de patir vivències negatives o perilloses.
A més, encara que no genera una addicció en termes físics, sí que pot provocar una dependència psicològica.
Algunes persones l’utilitzen de manera recurrent per escapar de la realitat, modificar el seu estat d’ànim o aconseguir estats de consciència alterats.
Aquest patró de consum afecta el seu benestar emocional i la seva vida quotidiana, i dona lloc a una relació problemàtica amb la substància.
Addicció i policonsum
El consum d’LSD, en ocasions, es combina amb altres substàncies com cocaïna, MDMA o benzodiazepines, amb l’alt risc per a la salut que això suposa.
En persones amb consum simultani de diverses drogues, el tractament resulta més complex, ja que solen experimentar símptomes d’abstinència combinats i un major risc de recaiguda, fet que dificulta el procés de recuperació.
Existeix tractament per a l’abús de l’LSD?
L’abús en el consum d’LSD pot derivar en problemes emocionals o psicològics que requereixen intervenció.
El primer pas en el tractament és reconèixer que el consum d’LSD està afectant la teva vida.
Un cop prens la decisió de canviar, el següent pas és buscar suport professional i emocional per afrontar-ho.
Teràpia psicològica
El tractament se centra en el suport psicològic i la teràpia per gestionar els efectes adversos, reduir el desig de consum i modificar els patrons de comportament.
La teràpia cognitivoconductual és una de les eines més efectives per abordar el consum problemàtic d’LSD. Ajuda la persona a comprendre què la impulsa a prendre la substància i a desenvolupar estratègies per evitar recaigudes i gestionar millor les seves emocions.
Suport psiquiàtric
En alguns casos, el consum d’LSD pot desencadenar episodis de psicosi, ansietat severa o trastorns perceptius com l’HPPD.
En aquestes situacions, el tractament psiquiàtric amb medicació i seguiment especialitzat resulta necessari.
Grups de suport
Participar en grups de suport pot ser clau per a aquelles persones que busquen allunyar-se del consum d’LSD.
Compartir experiències amb altres persones en recuperació proporciona motivació, orientació i un entorn lliure de judicis per afrontar els desafiaments del procés.
De la mateixa manera, el suport de familiars i amics durant el procés és clau per enfortir la recuperació i reduir el risc de recaigudes.
Conclusió
L’LSD és una de les drogues psicodèliques més potents, i el seu consum té conseqüències impredictibles.
Encara que no provoca addicció física, els efectes en la percepció i el pensament poden ser devastadors, especialment en persones predisposades.
Si tu o algú que coneixes està experimentant problemes relacionats amb l’LSD, busca ajuda professional. És el primer pas per recuperar el control de la teva vida.
