L’alcohol és una substància legal normalitzada en la nostra societat, per això no se li dona la mateixa importància que a altres drogues. No obstant això, abusar d’ell pot donar peu al trastorn per consum d’alcohol, que té conseqüències sobre la vida i salut del consumidor. L’alcoholisme és un grau greu d’aquest trastorn.
Què és l’alcoholisme?
L’alcoholisme és una addicció i, per tant, una malaltia crònica que s’adquireix i empitjora de forma progressiva. Es caracteritza per la incapacitat que té una persona de controlar el seu consum de begudes alcohòliques.
Un alcohòlic desenvolupa dependència física i psicològica a la beguda, raó per la qual pateix a tots dos nivells quan aquesta li falta.
La necessitat de beure per calmar el seu malestar el portarà a posar en perill la seva salut i integritat física; però també les seves relacions, el seu treball i altres àmbits de la seva vida. Quan això passi, tendirà a negar o amagar el seu problema; però encara que el reconegui i vulgui resistir-se a beure, no ho aconseguirà sense ajuda. Això és perquè l’addicció anul·la la capacitat de decisió de l’addicte, ja que és una patologia que afecta el comportament.
Característiques de l’alcohol
L’alcohol és una substància psicoactiva que, quan s’ingereix, té efectes sobre el sistema nerviós central, de tal manera que altera l’estat d’ànim, la percepció, el comportament i les funcions cognitives.
Característiques de l’alcohol
- Psicoactiu: té efectes sobre el cervell. En dosis moderades, pot provocar sensacions d’eufòria, relaxació o desinhibició. Tanmateix, a mesura que s’incrementa la quantitat consumida, afecta la coordinació, ennuvola el seny i altera la percepció de la realitat.
- Tòxic en altes dosis: el consum excessiu o prolongat pot derivar en una intoxicació, danys en òrgans vitals (com el fetge, el cor i el cervell) i trastorns psiquiàtrics, com la dependència.
- Legalitat: l’alcohol etílic és una substància legal a la majoria de països, tot i que el seu consum està regulat.
- Ús social i cultural: l’alcohol es consumeix socialment en moltes cultures i s’associa amb diverses tradicions i rituals. Tanmateix, l’abús de l’alcohol pot ser problemàtic i portar a situacions d’addicció i dependència.
Quines són les etapes de l’alcoholisme?
El trastorn per consum d’alcohol és una addicció que s’instal·la de manera progressiva, gairebé sempre de manera silenciosa. Al principi, pot semblar inofensiva. Amb el temps, transforma completament la vida de qui la pateix.
A continuació, et fem una explicació de les quatre etapes principals que marquen la seva evolució:
1. Consum experimental o social
La persona acostuma a començar amb begudes esporàdiques, en un entorn social o festiu.
Encara no depèn de l’alcohol, ni físicament ni emocionalment. Tanmateix, comença a normalitzar el seu consum i a associar-lo al lleure o al plaer. Aquest reforç positiu és justament el que reforça la conducta: l’alcohol s’associa a sensacions agradables, cosa que afavoreix que la persona repeteixi el consum sense qüestionar-ho.
2. Ús habitual amb finalitat d’evasió o relaxació
La beguda ja no es limita als caps de setmana. Es converteix en un recurs per evitar el malestar, lidiar amb l’estrès o desconnectar. L’alleujament que produeix actua com a reforç positiu, de nou.
La persona comença a buscar moments per beure sola o fora del context social, i a poc a poc el consum esdevé més freqüent i necessari.
3. Dependència psicològica
L’etapa de dependència psicològica de l’alcoholisme és una de les fases crucials en el desenvolupament de l’addicció a l’alcohol.
Quan el consum d’alcohol deixa de ser una cosa puntual o social i es converteix en una necessitat per sostenir el dia a dia, parlem de dependència psicològica.
En aquesta etapa, la persona ja no beu només per plaer o motius socials. L’alcohol passa a ser una via d’escapament per afrontar emocions, pensaments o situacions quotidianes.
La beguda es converteix en un refugi davant de l’ansietat, l’estrès o la tristesa. Aquest punt marca un canvi profund en la relació amb l’alcohol.
4. Alcoholisme avançat
En aquesta fase, el consum escapa per complet del control de la persona.
Apareixen la tolerància, la síndrome d’abstinència i les conseqüències físiques, psicològiques i socials.
L’alcohol afecta la salut, el comportament, la feina i les relacions. Sovint, hi ha conflictes greus, aïllament i un deteriorament profund de la qualitat de vida.
Quins són els tipus d’alcoholisme?
No totes les persones que tenen problemes amb l’alcohol ho viuen igual. El patró de consum, la freqüència, l’edat d’inici o els efectes en la salut i la conducta varien molt d’un cas a un altre.
Per això, entendre els diferents tipus d’alcoholisme ajuda a identificar millor el problema i ajustar el tractament a cada situació.
Una de les classificacions més conegudes és la que va proposar Elvin Morton Jellinek, investigador pioner en l’estudi de l’alcoholisme, que va descriure cinc formes clíniques del trastorn.
També l’OMS i el NIAAA (l’Institut Nacional sobre l’Abús de l’Alcohol i l’Alcoholisme dels Estats Units) han definit perfils complementaris que t’expliquem a continuació.
Segons Jellinek
Tipus Alpha
La persona utilitza l’alcohol com un refugi emocional. Beu per alleujar l’estrès, calmar l’ansietat o fugir del malestar interior.
Tot i que encara manté el control sobre la quantitat que consumeix, ja comença a dependre psicològicament de la beguda com a via de fuga.
Tipus Beta
El consum és elevat i freqüent, però no hi ha una dependència física. Tot i així, apareixen problemes de salut, com malalties hepàtiques o digestives.
Aquest tipus sol donar-se en contextos socials on beure està molt acceptat o fins i tot s’espera.
Tipus Gamma
És el tipus més greu i estès.
Es caracteritza per la pèrdua total de control, el desenvolupament de tolerància, la síndrome d’abstinència i una forta dependència tant física com psicològica.
El consum és progressiu i cada cop més difícil d’aturar.
Tipus Delta
Tot i que la persona no arriba a embriagar-se sempre, no és capaç de deixar de beure.
Existeix dependència física, però el tret principal és la incapacitat per mantenir-se en abstinència, fins i tot si el consum diari sembla “moderat” als ulls dels altres.
Tipus Epsilon
El patró és intermitent, amb episodis de consum descontrolat (borratxeres extremes) que s’alternen amb períodes sense beure.
Aquestes recaigudes intenses, encara que espaiades, poden tenir conseqüències físiques, mentals o socials molt greus. També se’l coneix com a alcoholisme episòdic.
Quins són els símptomes de l’alcoholisme?
L’alcoholisme no es manifesta igual en totes les persones, però hi ha una sèrie de senyals evidents que poden ajudar-te a identificar-lo.
Quan es considera que una persona és alcohòlica? Quan el seu consum deixa de ser opcional i comença a condicionar el seu benestar físic, emocional i social.
Prestar atenció a aquests símptomes és clau per reconèixer si existeix una addicció i fer el pas de demanar ajuda.
No et ve de gust una copa: necessites una copa
Beure ja no és un plaer ni un moment de gaudi compartit amb altres persones, sinó un acte urgent i desesperat per calmar un malestar. Beus cada dia a qualsevol hora, o massa quantitat, o ambdues coses.
Pateixes síndrome d’abstinència
Et sents ansiós i angoixat. El cor se t’accelera, tremoles, tens nàusees. Potser, fins i tot has patit al·lucinacions. Quan fa hores que no beus, el teu cos es rebel·la contra la manca d’alcohol provocant aquestes sensacions físiques desagradables. A conseqüència d’aquest malestar, també el teu caràcter canvia a pitjor, podent arribar a tornar-te agressiu.
Desenvolupes tolerància als efectes de l’alcohol
Cada vegada necessites beure més per apaivagar el malestar que sents quan no ho fas. D’altra banda, l’alleujament és cada vegada menys durador, així que també augmentes la freqüència de consum.
Et sents culpable quan beus
I és possible que això també t’hagi dut a mentir. Les dues coses es deuen al mateix: encara que no vulguis reconèixer-ho, sospites que el teu consum d’alcohol no és normal i et fa mal.
Has adquirit altres mals hàbits
D’higiene, de son, d’alimentació o tot alhora. Les addiccions van sempre lligades a l’abandonament d’un mateix.
Quines són les conseqüències de l’alcoholisme?: problemes derivats de l’addicció a l’alcohol
Tot i que sovint oblidem que l’alcohol també és una droga, l’alcoholisme comporta les mateixes conseqüències nefastes que qualsevol altra addicció. A més, en té altres de particulars.
Malalties associades i altres danys a la salut
L’addicció a l’alcohol està relacionada amb multitud de patologies de tota mena:
- Malalties hepàtiques, òssies, cardíaques, de l’aparell digestiu, etc.
- Disfunció erèctil i altres problemes de caràcter sexual.
- Càncer: de còlon, gola, mama, fetge.
- Trastorns psiquiàtrics: de la son, bipolar, depressió, esquizofrènia, delírium, demència, etc. A vegades, poden portar al suïcidi o a tenir pensaments suïcides.
Segons l’OMS, l’alcohol causa 3 milions de morts a l’any al món i representa el 5,1 % de la càrrega mundial de morbiditat i lesions.
Danys irreversibles al fetus durant l’embaràs
L’abús d’alcohol durant la gestació pot provocar un avortament, però també una sèrie de conseqüències terribles per al nadó quan l’embaràs tira endavant: els trastorns de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF).
Situacions perilloses (de vegades, amb resultats fatals)
L’embriaguesa que provoca l’alcohol fa que perdem reflexos, coordinació i capacitat per raonar. Tot això, unit a la desinhibició que també comporta, multiplica les possibilitats d’arriscar la nostra seguretat i la de tercers: accidents de qualsevol classe (especialment, de trànsit), baralles, sexe sense protecció, etc.
Pèrdua de la família, dels amics, de la llar i de l’ocupació
Dit d’una altra manera: no cal que moris perquè l’addicció a la beguda et prengui la teva vida.
Hi ha gent que ho ha perdut tot per culpa d’aquesta malaltia. Les raons cal buscar-les en els conflictes entre l’addicte i els seus éssers estimats (entre els quals pot donar-se el maltractament), el no complir amb les obligacions a casa i a la feina, l’abandonament d’activitats i interessos i el progressiu aïllament a què aquest condueix.
Addiccions a altres drogues
És freqüent que una persona que desenvolupa addicció a una substància s’enganxi també a altres.
Això és el que es coneix com a policonsum.
Mort
No només a conseqüència de les malalties i perills ja exposats: el delirium tremens, que és el grau més greu de síndrome d’abstinència de l’alcohol, pot causar la mort.
Com curar l’alcoholisme?
El desenvolupament de l’alcoholisme és de caràcter multifactorial: social, psicològica, ambiental, genètica …
Per això, un cop ha reconegut que té un problema, l’alcohòlic s’ha de posar en mans d’un equip multidisciplinari. Amb l’ajuda mèdica adequada i un tractament personalitzat que tingui en compte l’origen de l’addicció en cada cas, és possible la desintoxicació i la rehabilitació del malalt.
Aquest tractament ha de combinar sessions de teràpia individuals amb altres en grup que incloguin parelles i familiars. No oblidem que addicció afecta no només a una persona, sinó a tots els membres de la seva llar.
Conclusió
Per més legal que sigui el seu consum, cal no oblidar que l’alcohol és una droga. En el moment en què una persona no pot controlar quant beu o necessita fer-ho per no sentir-se malament, hi ha una addicció.
Com qualsevol altra malaltia, les addiccions han de ser tractades per personal mèdic qualificat.
Creus que tu o algú a qui vols ajudar podríeu estar patint aquest problema? Dona-li la importància que té i comença per preguntar-nos els teus dubtes perquè puguem esbrinar si realment és així.
